TROBADA AMB SANT FRANCESC A ASSISI (ITALIA) Artícle de Marta Rustullet i Tallada

Ara farà justament un any, pel gener del 2006 vaig viatjar a Assís, la  petita ciutat italiana que va veure néixer Sant Francesc. Alguns llibres que havien caigut a les meves mans i, en especial, el testimoni d’una persona, van fer créixer en mi les ganes de trepitjar les terres per on havia estat el Sant. L’estada no em va decebre en absolut.

Assís té bones connexions. Una vegada s’ha arribat a Roma, cal apropar-nos a l’estació principal de trens, la famosa Termini, des d’on surten diversos ferrocarrils que ens porten fins a Sta. Maria degli Angeli. Des d’allà amb un bus local de 10minuts ens trobem davant mateix de les muralles d’Assís. 
 
Després de les festes de Nadal, Assís estava deserta, no hi havia peregrins, ni turistes, ni quasi bé religiosos pels carrers. Feia fred, molta fred... invitava al recolliment. Els hospedatges franciscans estaven tancats. Allà vaig assabentar-me que, després de la intensitat festivoreligiosa, cada comunitat es dedicava a ordenar-se, sense fer massa fressa, i sense el contacte habitual amb els peregrins. Després de tocar set portes vaig trobar una estança que m’acollí amablement i amb comoditats.

La visita va suposar per mi un recorregut als llocs històrics més significatius de la vida del Sant com a home entregat a l’espiritualitat.  La ciutat, declarada patrimoni de la Humanitat, conté molta riquesa, sens dubte religiosa, també arquitectònica, i cultural, i permet que, tant l’historiador, com el peregrí o el viatger s’hi trobin acollits.

Assís es visita tranquil·lament amb tres o quatre dies: la majestuosa basílica de St. Francesc, on s’exposen pintures i frescos de Giotto sobre la vida del Sant,  la basílica inferior on reposen les seves despulles, l’església de St. Damià, la catedral de St. Rufino i un llarg etcètera.


Sant Francesc: del seu naixement a la seva conversió.

Va néixer com a  Francesc Bernardone l’any 1181, en el si d’una família adinerada per un pròsper  negoci de teles. El seu pare va conèixer la seva esposa a França, molt sovint s’hi adreçava per negocis, així la història ens explica que en un d’aquests viatges va tornar acompanyat per la Sra. Pica, la seva dona. A tall d’anècdota, hem d’explicar que quan Francesc va néixer la família li va posar el nom de Joan. En aquells dies el pare s’havia absentat de la llar, tornava a estar a França per negocis. La seva dona va donar a llum durant la seva absència.

La història ens diu que el Sr. Bernardone va posar tots els seus millors pensaments en aquell fill que sabia que naixeria aviat i també li va triar un altre nom amb força. Així fou com el  nostre sant se’l va tornar a anomenar i se li va posar Francesc, com a adjectiu de França, segurament pel  protagonisme del país per a aquella família italiana.

Arran de les lluites de poder entre veïns, el 1198 s’inicià una batalla frontal entre Assís i Perusa. Després de la derrota Francesc va entrar a presó. Aquesta experiència fou dura. Hi conegué la malaltia, la humiliació i el desprendre’s de comoditats. Possiblement aquestes experiències el conduïren cap a un lloc de pau interna, on pogué verificar que aquest sentiment era grandiós comparat amb la guerra. S’havia plantat la llavor de la serenitat. Ja a fora de la presó, Francesc projectava un nou signe extern de la seva transformació. Es  proposà des del seu cor no negar res a ningú que li demanés quelcom. A partir d’aquí es desenvoluparan els episodis coneguts de la vida del Sant amb la pobresa i els marginats. El contacte que va establir amb els pobres i amb els leprosos  marcaran profundament la seva ànima.

La seva projecció evangèlica

La basílica de Sta. Maria dels Àngels acull dins seu la petita església romànica, anomenada Porciúncula.

Durant els primers anys de la seva reconversió, St. Francesc es dedicà a restaurar amb les seves pròpies mans diverses esglésies. La Porciúncula era un lloc gairebé enderrocat, abandonat al mig del bosc. Quan van acabar la restauració, el Sant va sentir un gran goig. En assistir a la missa, el missatge de l’Evangeli li va arribar amb molta força. En sortir cridava: “Això és el que desitjo, i això és el que ansio complir amb totes les meves forces”. A partir d’aquell moment, la vida d’ermità va quedar enrere, es va desposseir del més superficial i començà a practicar l’Evangeli en societat, tot i que en aquell moment no hi hagués una pretensió de tenir seguidors o crear una comunitat.

Així, amb el temps, la Porciúncula es va mantenir com un espai significatiu i valuós per als franciscans. A mesura que els seguidors del Sant anaren sent nombrosos, s’hi reunien una vegada a l’any. Després d’estades llargues fora de les contrades i dies feixucs de peregrinació, aquest lloc els permetia retrobar-se  entre ells i compartir experiències. 

La força de Sant Francesc d’Assís va recaure a viure l’Evangeli d’una manera pràctica. Quan el Sant tenia una inspiració, no es parava a escriure-la, no perdia cap temps. Amb una actitud senzilla, portava a la vida social la intuïció que havia tingut.

La capella de la Porciúncula és actualment un espai de pregària i d’oració, on l’energia de l’entrega i d’un respecte cap a quelcom més gran es fa present. És també un lloc de gran bellesa per la seva simplicitat.

Context històric i cultural a Assís

Sortint d’Assís, per la porta Capuccini, caminant uns 5 km arribem a l’erm de les presons, un antic ermitatge situat en el mont Subasi, al mig del bosc. Actualment és un santuari que ha anant creixent al llarg dels segles al voltant de la gruta de Sant Francesc i de la capelleta de Sta. Maria.

Hem d’entendre  la paraula presó amb unes connotacions de recolliment, lloc de soledat i d’ oració. Les grutes excavades de manera natural a la mateixa roca proporcionaven uns llocs ideals per als homes d’aquella època que cercaven una vida meditativa. En el S. XIII el mateix Francesc fou cridat també per aquestes muntanyes, on es retirava, per dedicar-se a la pregària.

És un emplaçament que traspua puresa, silenci... els afores de manera quasi màgica estan plens de coloms blancs, volant al voltant del santuari. La presència d’aquestes bestioles et fa sentir més proper al Sant.

Sant  Francesc, possiblement, com ja sabeu, és conegut per la comunicació que tenia amb els ocells, amb els animals en general. La seva actitud bondadosa i d’humilitat cap a tots els éssers vius, calmava les bestioles més feréstegues. En una de les cròniques de Les floretes de Sant Francesc, se’ns parla de la reconversió del llop ferotge.

Francesc va viure 45 anys. Va morir el 4 d’octubre de 1226 i al cap de dos anys fou  canonitzat com a Sant Francesc d’Assís. Ens deixà diverses pregàries i meditacions, entre elles la famosa oració de St. Francesc d’Assís, bell cant per concloure aquest escrit:

“Senyor fes de mi un instrument de la teva pau¡
Que on hi hagi odi, hi posi amor,
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi la llum.
Oh senyor, fes que jo vulgui consolar, més que ser consolat
Comprendre, més que ser comprès,
 Estimar, més que no ser estimat
Perquè és donant que es rep,
Perdonant que s’és perdonat i
morint el jo que es ressuscita a la vida eterna.”
                                                                       St. Francesc d’Assís
Marta Rustullet i Tallada
Serinyà, 20 de gener de 2007